L’Associació d’Hotels del Vallès Oriental (HVO), que agrupa hotels, allotjaments de turisme rural i establiments termals de la comarca, manifesta el seu rebuig ferm a la proposta d’incrementar l’Impost sobre les Estades en Establiments Turístics (IEET) impulsada pels grups PSC, ERC i Comuns.
El Vallès Oriental no és una destinació de turisme massiu ni presenta problemes de saturació. És una comarca d’interior, de proximitat i amb una forta base econòmica industrial, on el sector de l’allotjament dona servei tant al turisme vacacional com, de manera molt significativa, a estades per raó de feina i activitat econòmica.
El Vallès Oriental no és Barcelona, ni comparteix els seus problemes estructurals de saturació turística. Les polítiques fiscals que es justifiquen per corregir externalitats pròpies de grans destinacions urbanes, com la pressió sobre l’espai públic, l’habitatge o la convivència veïnal a la ciutat de Barcelona, no poden aplicar-se de manera automàtica a una comarca d’interior amb una realitat turística, econòmica i social radicalment diferent. Traslladar al conjunt del territori mesures dissenyades per a Barcelona suposa una simplificació excessiva que ignora les dades objectives, penalitza comarques productives i desvirtua el principi d’equitat territorial que hauria de guiar qualsevol política fiscal.
Una realitat turística i econòmica diferenciada
Les dades oficials mostren una realitat que no pot ser ignorada:
- Només el 45,8% dels visitants del Vallès Oriental viatgen per oci.
- Més del 54% de les estades responen a motius professionals, laborals o no estrictament turístics.
- El 58,7% dels visitants arriben amb vehicle propi, i més del 55% són repetidors, un patró clarament vinculat a l’activitat econòmica i empresarial.
- L’estada mitjana és curta (2,2 nits anuals), fet que amplifica el pes relatiu de l’IEET sobre el cost total.
Aquest perfil està directament relacionat amb el caràcter altament industrialitzat del Vallès Oriental, amb presència d’empreses tractores, polígons industrials, centres logístics i activitat professional continuada durant els dies laborables.
La importància del turisme rural: creixement, arrelament territorial i fragilitat
El turisme rural és un dels pilars del model turístic del Vallès Oriental i un element clau de cohesió territorial. Les dades més recents mostren que, mentre altres tipologies d’allotjament han patit una davallada, el turisme rural ha crescut més d’un 36% tant en nombre de viatgers com en pernoctacions, incrementant també de manera significativa els nivells d’ocupació.
Aquest creixement no respon a un model de massificació, sinó a escapades de proximitat, turisme familiar i estades de cap de setmana, fortament vinculades al territori i a l’economia local.
Els establiments de turisme rural són, majoritàriament, petites empreses familiars, amb marges ajustats i poca capacitat per absorbir increments fiscals. Un augment indiscriminat de l’IEET té un efecte regressiu, penalitza el turisme interior i posa en risc un sector que contribueix directament a la desestacionalització i al desenvolupament equilibrat de la comarca.
Un impacte fiscal injust i territorialment desequilibrat
Tot i aquesta singularitat:
- El Vallès Oriental aporta un percentatge molt reduït a la recaptació total de l’IEET a Catalunya.
- Forma part del conjunt de comarques d’interior que, en conjunt, no arriben ni al 5% de la recaptació total.
Aplicar un increment homogeni de l’IEET significa:
- Penalitzar estades vinculades a la feina, que no generen pressió turística ni alternatives reals.
- Encarir escapades curtes i desplaçaments professionals.
- Posar en risc la competitivitat del territori i l’activitat de petites i mitjanes empreses d’allotjament, amb marges limitats.
Aquesta mesura no corregeix cap desequilibri estructural i, en canvi, agreuja les desigualtats territorials.
La possibilitat d’aplicar un recàrrec municipal opcional sobre l’IEET introdueix un risc clar de dumping fiscal entre municipis, generant desigualtats competitives dins de la mateixa comarca i del conjunt de Catalunya. Els ajuntaments que decideixin no aplicar el recàrrec podran oferir preus finals més competitius que els municipis veïns que sí l’apliquin, distorsionant el mercat i desplaçant demanda sense cap criteri de sostenibilitat ni d’interès general. Aquesta desigualtat no es limita a l’àmbit intern de Catalunya, sinó que s’agreuja en comparació amb territoris propers que no disposen d’un impost equivalent, com la província de Castelló, la comunitat autònoma d’Aragó, Andorra o la 3
Catalunya Nord, incrementant la pèrdua de competitivitat del turisme d’interior català en mercats de proximitat especialment sensibles al preu.
Turisme termal i de benestar: sector estratègic, no massiu
El turisme termal i de benestar al Vallès Oriental és un sector estratègic, no massiu i eminentment de proximitat. Aproximadament el 80% dels usuaris d’aquests establiments són residents del país, persones que es desplacen dins de Catalunya per motius de salut, benestar o qualitat de vida.
En conseqüència, qualsevol increment de l’IEET no recau principalment sobre turisme internacional o de gran capacitat adquisitiva, sinó sobre la pròpia ciutadania catalana, que acabarà assumint directament el cost de la taxa.
Es tracta d’un perfil majoritàriament sènior o vinculat a necessitats de salut, altament sensible al preu final de l’estada i allunyat de qualsevol dinàmica de massificació. Incrementar la pressió fiscal sobre aquest tipus de turisme entra en contradicció directa amb les polítiques públiques que el promouen com a producte estratègic i posa en risc la competitivitat i la viabilitat d’un sector que aporta activitat econòmica estable durant tot l’any.
Contradicció amb les polítiques públiques vigents
La desestacionalització, objectiu central de les polítiques turístiques públiques, queda totalment desvirtuada amb l’aplicació d’una taxa uniforme al llarg de tot l’any. L’IEET s’aplica amb la mateixa intensitat en temporada alta que en temporada baixa, castigant de manera directa aquells territoris, productes i establiments que precisament contribueixen a repartir la demanda turística fora dels pics de concentració. Aquesta manca de modulació penalitza el turisme d’interior, les escapades de cap de setmana, les estades vinculades a la feina i els productes com el turisme rural, termal i de benestar, que operen majoritàriament fora dels períodes de màxima afluència. Una fiscalitat turística que no distingeix entre temporades no fomenta la sostenibilitat ni l’equilibri territorial, sinó que actua com un fre a les estratègies de desestacionalització que les mateixes administracions afirmen voler impulsar.
L’increment de l’IEET entra en contradicció amb:
- Els Plans d’Acció Turística del Vallès Oriental i de la Diputació de Barcelona.
- Les polítiques que promouen la desestacionalització, el turisme sostenible i l’equilibri territorial.
- El suport institucional al turisme termal, rural i de benestar, sectors de valor afegit però no massius, altament sensibles al preu final.
Incrementar la pressió fiscal sobre aquests models no millora la sostenibilitat, sinó que n’afebleix la viabilitat.
Reclamem diàleg, modulació i decisions basades en dades
Des d’HVO reclamem:
- Aturar qualsevol increment generalitzat de l’IEET sense un estudi econòmic previ, independent i anual.
- Introduir criteris de modulació territorial, diferenciant clarament les comarques d’interior.
- Reconèixer explícitament les estades per raó de feina, que no responen a lògiques turístiques de massificació.
- Adaptar la fiscalitat a la durada de l’estada, l’estacionalitat i la tipologia d’allotjament.
- Garantir transparència i retorn efectiu dels recursos recaptats al territori.
Missatge al Parlament i al Govern
El Vallès Oriental no pot assumir una fiscalitat pensada per a realitats turístiques que no li són pròpies. Penalitzar el turisme d’interior i les estades professionals no és una política turística, sinó una decisió recaptatòria amb efectes negatius sobre l’economia productiva i l’ocupació local.
HVO fa una crida als grups parlamentaris perquè reconsiderin la proposta, apostin per una fiscalitat justa, intel·ligent i territorialment equilibrada, i obrin un espai real de diàleg amb el sector.